Alba
Psicòloga clínica
Terapeuta familiar
En teràpia familiar sistèmica treballes amb tots els membres de la família perquè trobin formes constructives d’ajudar-se mútuament i resolguin problemes que, inevitablement, comparteixen.
Teràpia de família
Quan és bo fer teràpia familiar?
A les famílies es passen per moments de crisi, amb dificultats relacionals i de convivència.
La teràpia familiar permet millorar les relacions, les dinàmiques i la comunicació solucionant els problemes que inclouen tots els membres de la família per millorar el benestar de tots plegats.
- Dificultats de relació entre els pares i els fills
- —
- Dificultats per afrontar canvis en la vida familiar
- —
- Problemes de relació amb diferents membres de la família
- —
- Dificultats per crear un equip de mares i pares (hi ha diferències en l’estil educacional)
- —
- Els/les fills/es estan enmig d’un conflicte parental
- —
- Problemes per posar límits i donar llibertat
- —
- Quan hi ha problemes de salut (per part d’algun membre o més de la família)
- —
- Problemes emocionals com ansietat, depressió, por, ràbia, …
- —
- Si la família viu una separació (temporal o no) o divorci
- —
- Problemes de relació entre germans
- —
- Quan els/les fills/es tenen problemes de conducta
Quan construïm una família, allò que li passa a un dels membres, afecta a tots el que conviuen. Davant d’aquesta situació, ens podem trobar que els/les fills/es, siguin infants o adolescents, expressin de manera simptomàtica les dificultats que es viuen a casa. En circumstàncies com aquestes, es recomana fer teràpia familiar, col·laborant amb tots els membres de la família per resoldre les adversitats.
Això no significa que no es pugui treballar amb infants o adolescents a soles, ja que també construeixen el seu món i viuen les dificultats a la seva manera. La seva veu es mereix ser escoltada i atesa, i és per això que es combinen sessions individuals i sessions familiars.
Infants i Adolescents
Quan és bo atendre a l’infant a soles?
Els infants expressen les seves dificultats a través d’un llenguatge diferent al dels adults i és per això que a teràpia s’han d’utilitzar recursos creatius per entrar en el seu món i observar les coses des del seu punt de vista.
Treballar amb infants implica treballar amb la família, alternant visites familiars i amb l’infant a soles. Les mares i els pares són qui més els coneixen i la font de col·laboració més eficaç.
Per quins motius podem acompanyar a un infant a teràpia?
- S’enfada molt i sovint
- —
- Té enrabiades freqüents
- —
- Té mals de panxa freqüents
- —
- Plors sense motiu aparent
- —
- Sembla que estigui trist
- —
- Té canvis en el seu estat d’ànim
- —
- Pors
- —
- No controla els esfínters (es fa pipí o caca) i per edat ho hauria de fer
- —
- Li costa concentrar-se
- —
- Té mala relació amb algun/a company/a o membre familiar i s’aïlla
- —
- Té conductes de nen més petit i sovint
Quan és bo atendre a l’adolescent a soles?
L’adolescència és una etapa en què la persona s’acomiada de l’etapa infantil per entrar a l’edat adulta en un moment de canvis emocionals i físics.
L’adolescent comença a construir la seva nova identitat i aprèn a relacionar-se amb els altres. Això implica que haurà d’enfrontar-se al seu entorn més immediat, als pares, per poder aconseguir més llibertat i formar-se el seu criteri propi. Aquestes tasques no són gens fàcils, reivindicar la seva identitat pot generar conflictes amb la família i amb les amistats.
Per quins motius podem portar un/a adolescent a teràpia?
- Està irritable o trist molt sovint
- —
- Respon malament i sovint amb faltes de respecte
- —
- Menja molt poc o no vol menjar
- —
- Menja molt
- —
- El seu pes ha canviat amb molt poc temps
- —
- Li costa dormir i es desperta sovint durant la nit
- —
- Té poques amistats
- —
- Es queda molt sovint a casa perquè no té amb qui quedar
- —
- Es passa moltes hores davant d’una pantalla
- —
- S’atabala o mostra ansietat
- —
- No obeeix ni a pares ni a educadors
- —
- No vol anar a l’escola/institut